Al Sr. Francesco Schettino li tocarà “pagar” per haver causat un important accident marítim. “M’hi jugo un pèsol”, com diria cert locutor esportiu!
Ell era el responsable del creuer i ell el va encallar causant nombrosos danys i fins i tot morts. Ben mirat, és el que toca quan tens un càrrec de comandament. Toca prendre decisions, sovint difícils i en poc temps, però l’has d’encertar la majoria de vegades. Al cap i a la fi, per això et paguen...I et paguen bé!
M’imagino que un dels denominadors comuns de la conducta i de les competències exigibles a qualsevol càrrec de comandament és vetllar per tots. Sobretot en el benestar de les persones. Pot sonar descaradament obvi però és així. Tot es resumeix al benestar de les persones!
Es tracta doncs d’aplicar una certa dosi d’altruisme al més pur estil Abbé Pierre abans de decidir -o d’executar- sobre projectes, lleis o construccions que afecten a la societat en general.
Al Sr. Carlos Fabra, expresident (fins l'any passat) de la diputació provincial de Castelló li va faltar aquesta dosi d’altruisme quan va prendre la decisió personal de construir un aeroport amb un cost de 150 milions d'euros quan el de València es troba situat a només 50 minuts.
I si anem cap al nord, al Sr. Eric Woerth, exministre d'Hisenda i Treball del nostre copríncep, també li va mancar pensar en el bé de tots quan es va aprofitar de la seva situació per subvencionar la campanya del seu partit polític.
Aquests dos exemples em serveixen per explicar que els càrrecs de comandament no sempre vetllen per l’interès general i sovint es deixen guiar per pressions externes o bé per interessos personals. I això és així a França, a Espanya, a Tanzània i a Bangladesh. Només cal mirar les notícies dels mitjans de comunicació per veure que cada cop apareixen més casos de corrupteles, de desviaments o de tràfic d’influències. La pena de tot plegat és que molt sovint els afectats surten impunes dels fets que se’ls inculpa. I no és que hi hagi un buit legal que impedeixi que aquests fets es puguin castigar. El codi penal existeix a tot arreu. I a Andorra també!
Per exemple, si Fabra estigués a Andorra, l’article 389 del Codi Penal andorrà el castigaria amb "pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació per a drets públics fins a vuit anys" per administració deslleial del patrimoni públic. Pel que fa al Sr Eric Woerth, l'article 387 del mateix text el castigaria amb "pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins al triple de l’import rebut" per finançament il·legal de partits polítics.
El dret no m’ha enganxat mai massa. Sóc més de números. Les lleis que conec són més aviat de física. No obstant, he d'admetre que cal conèixer mínimament certs dels postulats que dicten la nostra conducta en societat. Senzillament perquè són com una mena de regles del joc que serveixen per fer possible la nostra convivència. Aquestes regles són iguals per a tothom. O més aviat, haurien de ser iguals per a tots independentment de si ets de Cal Sirga, del “cortijo” de Jorairatar o de Casa dos Bicos de Sao Salvador de Viveiro. I no ho dic jo, sinó que ho diu el text de referència del nostre estat de dret en el seu article 6: "totes les persones son iguals davant la llei".
Construir un centre de tractament de residus, una depuradora o un túnel comporta objectius beneficiosos per les persones. No hi ha cap dubte. Però la gestió correcta i transparent dels recursos –essencialment econòmics- que s’hi destinen també és i ha d’ésser una obligació i un deure del comandament que ha gestat o ha impulsat, d’alguna manera o d’una altre, el projecte en qüestió. És inadmissible que apareguin desviacions pressupostàries com les que s’han hagut d’assumir ja que a banda d’elevar el nivell d’endeutament, hipotequen al conjunt de la societat, obligant-la a pagar els ben anomenats “peatges a l’ombra”.
La pèrdua de –suposadament només- 100.000€ del fons de la branca de pensions de la CASS per haver invertit en borsa amb títols de Spanair, és un altre exemple de recursos mal administrats. Seguim? Els contractes “blindats” que s’han concedit a certs càrrecs polítics amb sous excessivament alts i dietes desmesurades n’és un altre exemple.
Per què hauríem de ser els administrats qui paguem les negligències d’un càrrec de comandament? No és aquest darrer qui timoneja el vaixell? No existeix un Codi Penal per depurar responsabilitats?
Islàndia ja ho ha començat a fer, “au suivant”...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada