23 de març de 2012

Ara no toca

Un contrasentit. Una paradoxa. Un disbarat. Una contradicció. Una aberració. Una absurditat....
Aquests són uns quants dels qualificatius que em venen a l'esperit quan llegeixo i re-llegeixo la notícia sobre la comissió que cobraran els bancs als comerços per pagaments amb tarja de crèdit.
Un disbarat perque la conjuntura actual no és la més idonia per permetre's lleugereses -perque ho són- d'aquest tipus. Ni pel comerciant, ni pel client...per ningú. En aquests temps, cal fer circular el diner i, sobretot cal fer aplicar mecanismes per que aixó passi. Aquesta mesura de ben segur que frenarà, encara més, el poc apetit comprador que podiem tenir.
Un contrasentit peque no encaixa, ni amb calçador, amb les polítiques de cotenció preconitzades pel nostre Govern i que tots, o quasibé tots, estem patint de molt a prop. En el seu discurs del passat mes de setembre, el nostre cap de Govern demanava l'esforç de tots els ciutadans per superar uns anys difícils...i també l'esforç dels bancs. O és que ells no formen part de la societat andorrana? Sembla que els bancs, malgrat haver estat de les poques empreses en generar beneficis, no tenen en compte que durant aquests anys, la "cultura del ser ha de substituir la cultura del tenir"... Toni Martí dixit.
Aquesta vegada, la societat s'ha manifestat -i aixó és positiu en un país on el conformisme sempre ha regnat plàcidament-, al carrer, als mitjans, a les xarxes...La mesura no agrada perque ara és molt poc oportuna. I aleshores? Encara no s'ha sentit cap portaveu de l'ABA al respecte. Però tampoc m'aportarà massa. El que si m'aportaria és una intervenció de l'executiu que recordés als responsables de les entitats bancàries que ells TAMBÉ han de ser patriotes i que la comissió ara, no toca!

2 comentaris:

  1. Els bancs no són patriotes, són patrocinadors. En els darrers anys hem permès que fossin- ells i les grans fortunes del país- les que, des de l'ombra dirigissin la política nacional. A Andorra, els bancs no són del país, sinó que el país és seu. I tots nosaltres, de retruc, també.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari Noe. És aixi...ni més, ni menys...
      Queda't amb el "despertar" de moooolta gent que poc a poc va dient la seva.

      Suprimeix